Parlament del nuvi...

Hola a tothom

Us haig de dir que em fa molt i molt feliç veure a tanta gent que ha format i forma part de la meva vida aquí en aquest dia tan especial per mi.

Estic molt content que hàgiu volgut acompanyar-nos en el dia del nostre casament, perquè tot i que els papers es firmen un altre dia es podria dir que el dia que es fa oficial és el dia de la celebració. I avui tots ens ajudeu a oficialitzar aquest casament. 

I tots els que us pensàveu que no em casaria mai jo i aquí em teniu.

Avui faré un discurs de guanyador els Òscars, ja ho veureu.

Com que avui tinc el micro i sóc el protagonista, aprofitaré per repetir una paraula durant tota la xerrada. Una paraula que a vegades ens costa de dir però que interiorment hem repetit tantes vegades. Gràcies. Gràcies per ser el meu amic, amiga, germà, germana, cosí, cosina, fill, filla, i gràcies per ser la meva companya. Gràcies per què tots de diferent manera m’heu ajudat arribar fins aquí.

Tots els que esteu aquí sou una mica de Gerard, tots els què esteu aquí heu set els petits artesans que de mica en mica heu anat formant aquesta figura primota, altota i amb ni un pel de tonto.

Es per aixo que us vull donar les gràcies amb els meus petits records.

Els de Can Pla on des de ben petit em quedava a dormir. Amb el tiet Josep tinc el primer record de llevar-me a les 6 del matí per anar a portar paquets a Barcelona. Ens paràvem a menjar un entrepà de carn de la perola boníssim.

A Ca l’Albert el meu refugi quan hi havia una baralla a la Plaça de les Eres i on la tieta Esperança em donava el berenar durant el descans d’un partit de futbol, mentre el tiet Albert reia d’alguna cosa.

A cal tiet Angel i la tieta Ester on m’hi havia passat hores i hores amb els dos cosins i amics en Lluiset i en Cesc jugant com no a futbol. Per sort la ega no se'm va enganxar.

Amb el tiet Jordi amb qui anàvem a buscar bolets.

A can Saca on el dia de Reis era un dels dies més màgics i recordo els nervis abans d’obrir els regals i l’alegria de després.

A Cal tiet Robert i la tieta Mª Mercè que juntament amb els meus cosins em van ensenyar a estimar la natura els llibres i les tradicions catalanes. Recordo quan de molt petit la Lolos em cantava en paf era un drac màgic.

A tots vosaltres Moltes gracies!

Els meus amics i amigues de tota la vida. Els amics de l’anima, Edu, Vivet, Àngel, Furi que hem compartit mitja vida. En Xevi que hem compartit tot tipus de viatges, en Quim que m’ajuda a créixer com a persona. Les universitàries La Marta, La Núria amb qui vaig descobrir les nits de Barcelona, La Isa una persona afable com poques, capaç de desaparèixer en mili-segons sobretot si estàs a Andorra.

A tots vosaltres Moltes gracies.

A les noves incorporacions, com les tres fantàstiques, La Judit, la Núria, l'Eva i l’Elvira elles m’han confirmat que les dones son molt millors que els homes. I els seus homes també m’ho han confirmat, ei amb tot el carinyo eh:)

La Neus que desborda hospitalitat i que m’ha fet descobrir Mallorca i Antònia Font

La Bashak, la innocència personificada convertida en els darrers dies en una revolucionària que de la Plaça Taksim a Estambul.

A tots vosaltres també moltes gràcies per ajudar-me a ser.

A la família Garcia Ortiz, que tot i els cognoms m’he pogut adaptar be.:) pares, germanes, cunyats, nebots, nebodes, tiets i tietes tots m’han acceptat tal i com soc, cosa gens fàcil :)Uns sogres excepcionals (qui s’atreveix a dir el contrari avui)i gent amb creativitat com els Vilaplana, amb una bona planificació com els Deulofeu i tots amb una bona conversa i rialla fàcil, es un plaer i una sort formar-ne part.

A tots vosaltres també moltíssimes gràcies

Els meus nebots i nebodes des del mes gran fins el mes petit tots ells sempre han estat el meu punt dèbil i m'han permès jugar com un nen durant tota la vida. Me’ls estimo molt.

Els meus germans i germanes, cunyats i cunyades que m’han alegrat la vida, gràcies a ells i els seus fills no m’he sentit mai sol, a casa no t’avorreixes mai i sempre he estat distret. A més tots m’han donat sempre suport m’han fet sentir estimat i respectat

A Tots vosaltres moltes moltes gracies

Ja estem arribant a la recta final, no patiu!!!

També vull donar les gracies també al Jan, el Mario i la Júlia que ja fa anys son la meva família. Entrar a formar part d’un nucli familiar podria ser difícil, però la veritat és que tot ha estat molt senzill, fluid i força fàcil i aixo ha estat gràcies a ells que han obert les portes de casa seva i han volgut compartir amb mi a la seva mare.

Ja falta poc una mica de paciència

Els meus pares que m’ho han donat tot, el meu pare la reflexió i el pensar amb el cap, que ell sempre em repetia i ma mare, que per mi es la persona mes important de totes, amb el permís de la Montse. Ella m’ho ha donat tot i mai seré capaç de tornar-li tot el que ha fet per mi, sempre li estaré agraït.

I ara si ja acabo amb la Montse.

Quan tot ja semblava perdut, quan ningú apostava per la meva capacitat de compromís va aparèixer ella, a la nit de Sant Joan avui fa justament nou anys.

Hi ha variïs motius pels quals la Montse m'ha captivat, però tampoc fa falta ser massa grandiloqüent alhora de buscar el principal motiu de casar-me amb ella. El més important de tots per mi és que quan estic amb ella hi estic a gust. M'agrada estar el seu costat. M'agrada quan conduïm i m'explica el significat de les cançons de Manel. M'agrada veure-la disfrutar d'una caminada fins el cinema de Sant Feliu, m'agrada perquè caça els mosquits com ningú. M'agrada perquè li agrada millorar, li agrada créixer i li agrada viatjar amb mi i sense mi. Iambe m'agrada perquè no em necessita. M'agrada perquè em dona la mà en la seva justa mesura. Prou fort per sentir la seva presència però també prou suau com per deixar-me anar quan jo vulgui. Si el món fos un circ la Montse seria una mica de tot. L'equilibrista que s'arrisca a gaudir de la vida, sens dubte podria ser la pallassa principal del circ, una domadora sense por, que es pot arribar a enfrontar amb els pitjors lleons sense que li tremoli el pols. La dona bala per la seva passió i determinació alhora d'assolir els seus objectius. Una trapezista capaç de saltar confiant en els altres. Una il·lusionista perquè el mon al seu costat és més bonic. A vegades Una autèntica malabarista de la vida on l'únic que m'agradaria fer a mi és recollir-li els pals si algun li cau perquè continuï jugant.

Però des del primer dia la Montse per mi és una papallona de colors que vola lliure pels prats buscant i buscant capaç de gaudir amb qualsevol flor.

Una persona que somnia em fa somniar i em deixa somniar, la Montse per mi es un somni fet realitat. Espero que sigui la companya del gran viatge que ens queda per recórrer. Per això també li vull donar les gracies per deixar-me compartir-la, i dir-li davant de tots vosaltres, T'ESTIMO.