Parlament de la núvia...

Bona nit a tots els que heu vingut i també als que no han pogut ser avui aquí.

Sempre dic que sóc una persona molt afortunada i en ocasió de la celebració d'avui, m'he sentit amb la necessitat en primer lloc d'agrair moltes coses a les persones que m'envolten i que avui sou aquí, i en segon lloc d'explicar-vos perquè m'he casat amb el Gerard.

Agraeixo abans de res...

... als meus pares, que sempre m'han recolzat, animat, protegit, mimat i ensenyat. I m'han ensenyat amb l'exemple, que és potser la única manera d'ensenyar. I m'han ensenyat moltes coses, però la més important, és que m'han ensenyat a ser feliç amb el que tens i amb el que no tens, amb el que sents i amb el que fas. Diuen que això és el que ensenyen els savis i a mi m'ho han ensenyat els meus pares. Tinc o no tinc sort?

... agraeixo als meus fills que es facin grans però que encara siguin companys de viatge de la meva vida, sense demanar mai massa i mirant de donar el que s'espera d'ells. Agraeixo la seva alegria i la seva bondat, agraeixo que sàpiguen pensar en els altres, que siguin bons amics dels seus amics, que siguin generosos i que ja, des de tant joves i malgrat el que ens crida el món cada dia al nostre voltant, que sàpiguen quins són els valors reals: l'amistat, l'honestedat, la llibertat i la paciència. De vegades en tenen més que jo!

... també els agraeixo que hagin acceptat de tan bon grat al Gerard, amb tanta naturalitat, des del primer dia

(permeteu-me una anècdota: el primer cop que es van trobar en Gerard i els meus fills va ser anant a un espectacle del Cirque de Soleil. En Jan i el Mario, varen passar tota la nit flanquejant-me sense deixar-me ni un moment, un a cada mà, com a bons mascles, marcant territori. Per sort la Júlia sempre va tanca el grup posant-se sempre al costat del Gerard, de tal manera que li d'alguna manera li deia "no t'amoïnis, si vols ser-hi, d'alguna manera hi ets")

... agraeixo a les meves germanes, la Margarita i la Maria, que sempre estan aquí. No em puc sentir mai sola perquè sé que elles hi són. Sempre m'ho han demostrat. I mireu si tinc sort, que elles són, resumint, complementàries per a mi: la Maria em recorda que sempre s'ha de lluitar, que mai es dona res per perdut fins que no ho has provat tot i la Margarita em recorda que de vegades s'ha de mirar més enllà per no deixar-se ofuscar ni tan sols pels teus propis objectius, que si malgrat l'esforç no aconsegueixes arribar, que també això s'ha de saber acceptar. La lluita i l'acceptació semblen contradictòries, però no ho són, són complementàries. Gràcies a les dues!

... agraeixo també als meus cunyats, el Pere i el Roger, el seu tarannà de pau, paciència i ciència, perquè tots dos aporten sempre reflexions intel·ligents a qualsevol conversa.

... i agraeixo als meus nebots, en Guim, la Mar i el Martí que siguin tan bons jans, tots tres mig artistes, cadascun a la seva manera.

... agraeixo també als meus tiets, el Joan (felicitats tiet Joan!) i a la Neus, els tiets petits i la Tieta Mercè que varen fer de segons pares quan era petita, perquè quan els meus pares treballaven, entre els avis, els tiets i els cosins, jo sempre vaig estar ben acollida.

... i aprofito per agrair també als meus cosins, la Susanna i el Juanjo, de fet la Susanna sempre ha estat com una tercera germana per a mi i amiga de joventut, la Susanna era divertidíssima! i el Joan, al qual jo sempre he admirat molt, de fet sempre he pensat que si tots fóssim una mica més Joan Mora, el món aniria bastant millor. La seva dona, la Margarita, gràcies a la qual vaig aprovar les matemàtiques i les seves estupendíssimes filles la Núria que no ha pogut venir perquè ella i el Xavi acaben de ser pares d'una també estupenda Marina: i la Roser i l'Arnau per ser aquí també en representació de la Núria, de fet la Núria així m'ho ha dit, "que hi sigui la Roser és de fet com si hi fos jo mateixa". I l'Eulàlia, sempre feliç i contenta, a part de guapíssima.

... agraeixo també als meus tiets Conxita i Enric que em van donar la primera feina quan jo tenia por fins i tot a contestar al telèfon! I em van fer sentir sempre com si fos la seva pròpia filla. No sé si mai he arribat a agrair-vos-ho prou, però per a mi va ser molt important que em donéssiu feina per primer cop i que m'ensenyéssiu tantes coses bàsiques del món del treball i que a més a més em tractéssiu com a una filla. Moltes gràcies de tot cor.

I els amics!, si he tingut sort amb la família sense haver-la triat, imagineu-vos la sort que tinc amb els amics!

Agraeixo...

... primer de tot als amics dels meus fills, que siguin els seus amics. Ells ja saben que m'encanta veure'ls per casa, a la Paulina, al Pepe i a l'Albert i a la Rebeca. Moltes gràcies a tots. Un especial agraïment també al Yanis, encara que avui no hagi pogut ser-hi!

... agraeixo també a l'Anna i al Ramon la seva amistat sincera cap als meus pares i que de retruc m'hagin inclòs a mi també en el paquet . Espero que el Ramon pugui perdonar que no vaig acabar d'aconseguir que parlés italià!

... a les que m'acompanyen des de gairebé sempre, des de l'escola, la Mercè, la Margarita i la Rosa,  que passa una mica com passa amb les meves germanes, que sé que sempre estan allí. Potser ens veiem poc, però ens sabem totes les aventures dels nostres amors i desamors des dels 15 anys i ens sabem sempre allí, per quan calgui.

... amics que van arribar més tard, però que continuen compartint el seu camí amb mi a estones, com el Manolo i el Jordi, són el que jo dic amics submarins, que de quan en quan desapareixen, però abans o després tornen quan els necessites. De fet el Manolo resumeix la seva amistat amb una frase, el Manolo sempre em diu: "Montse, si tu me llamas, yo voy" i de fet aquí està, amb la seva estupenda filla Alba.

... tinc un agraïment molt especial cap a la meva amiga Elvira, que de broma en broma ja fa 20 anys que ens coneixem. A l'Elvira li haig d'agrair la seva amistat de tot cor, però també us haig de dir que jo vaig fer la carrera de psicologia gràcies a ella, que em va dir de tot quan li vaig confessar que no m'atrevia a fer-la. Li haig d'agrair també que hagi confiat en el nostre nou projecte de feina, que en part existeix perquè ella hi va creure, hi va posar feina i diners i a sobre va enredar-hi al seu marit, el Pere. Al qual li haig d'agrair personalment que faci feliç a l'Elvira, que li hagi donat els tres fabulosos Pau, Marc i Àlex i que ara el pugui comptar entre els meus amics i també entre els meus socis.

El mateix agraïment tinc pel Jesús, art i part d'aquest nou projecte, i tot i que ell no ho sap, perquè la seva humilitat no deixa que ho sàpiga, és mestre de moltes coses, però sobretot de saber fer, de clarividència i d'optimisme. Es l'artífex del nostre nou projecte i que m'agrada dir que quan li vaig explicar l'aventura d'Avesedari la seva resposta va ser, "què puc fer per tu?". I ja veieu ha fet d'arquitecte!

Un agraïment també per a la Mercè, gràcies per haver passat a formar part del nou projecte de feina, però també per ser amiga meva, per ser transmissora d'entusiasme, d'alegria i de bones vibracions, per dir-ho d'alguna manera. Gràcies per il·luminar-me amb el teu saber i la teva manera de fer.

Un especial agraïment a la Neus, la perla de Mallorca, ens varem trobar a la universitat i sempre hem mantingut una connexió d'amistat i de projectes. M'ha convidat tantes vegades a Mallorca que mai faré prou per tornar-li tanta amabilitat i hospitalitat. I no només m'ha convidat, si no que m'ha fet estimar l a seva illa, la seva llengua i la seva gent.

I ara toca parlar de les meves súper veïnes, l'Eva i la Judit, companyes de viatge dels darrers anys, però amb una connexió que presumeixo que hi serà per sempre.

L'Eva, que aprofito per dir-vos a tots que té ànima d'artista, coneix la història amb el Gerard des del moment 0 i el Gerard ja sap que si l'Eva hagués set un home, ell no hagués tingut cap oportunitat amb mi! I amb això ja ho he dit tot! Gràcies Eva i gràcies Àlex per estimar l'Eva.

I la Judit, la Judit ha esdevingut la meva súper coach personal, gairebé cada matí, quan pugem a la carretera de les aigües, escolta els meus dubtes, les meves angoixes i també les meves alegries i sempre, sempre, em dóna consells savis. És una de les dones generoses que m'ha regalat la vida i que m'ensenya amb el seu exemple de perseverança i optimisme.

L'Eva i la Judit se sumen a la llista de persones amb les que sé que sempre puc comptar i que són un exemple d'amistat generosa i sincera.

Elles i la seva família, els seus fills, i les posteriors incorporacions, com l'Alex de l'Eva, i les seves mares, la Mercè i la Núria, que sempre m'han acollit amb gran generositat i sobretot amb un missatge de la saviesa que aporten els anys, de saber gaudir de la vida i de 

Gràcies també a la Núria i al Jordi per compartir aquest dia i gràcies especialment a la Núria Murlans per fer-me sentir sempre apreciada. La Núria és per a mi un exemple de coratge i fortalesa de qui tinc molt a aprendre.

També vull agrair a la Teresa que hagi vingut avui amb la seva família i agrair-li tots aquest anys que hem compartit aventures i desventures, sabent-nos allí, tot i que veient-nos poc, però sabent que podem comptar l'una amb l'altra. La Teresa és per a mi la força i l'empenta, és una explosió de vida.

I ara.. toca agrair a la família del Gerard l'acollida que m'han dispensat des del primer dia.

M'he sentit benvolguda des del primer dia que els vaig veure, de fet, em van fer desconfiar una mica i tot. Tant bé em van acollir que vaig pensar que m'estaven encolomant un saldo.

M'han mostrat sempre la seva estimació, tant la Mercè, la mare del Gerard, fent caure els mites entre sogres i joves. Com el germà i les germanes, la Montse, l'Eduard, la Rosa i la Gina. El mateix sentiment rebo per part dels cunyats, en Prada, la Palmira, en Pep i en Pere.

I no us podré anomenar a tots perquè en Gerard té una família tres vegades més extensa que la meva. Però vull fer especial menció dels nebots, que m'alegra passar oficialment a ser-ne la seva tieta: la Mercè i en Jaume, el Jordi i la Núria, en Joan i el Sergi, l'Abel i en Guillem. I dir-los a tots ells que poden comptar amb nosaltres pel que necessitin.

Un especial record també pel Lluiset i el Cesc, i les seves famílies, la Sílvia i la Raquel, l'Aleix i en Biel, l'Oriol i la Carla. Sapigueu que una de les coses que el Gerard troba més a faltar a Sant Just és poder anar a ca l'Esther a fer petar la xerrada, així que potser hauríeu de pensar en muntar una sucursal a Sant Just!

Un record especial per la tieta Esperança, que ha de saber que ella té categoria d'institució en la família, té un lloc especial entre els Roma i per tant també per a mi.

I finalment pico l'ullet a l'Edu, al Vivet, al Xevi i al Quim. Per ser amics del Gerard i per haver-me mostrat sempre la seva estimació.

I finalment arribo al Gerard.

I dono les gràcies al Gerard per voler compartir la vida amb mi. I vull simplement explicar-vos perquè m'hi caso.

M'hi caso perquè compleix els requisits de la meva llista. Us explico...

quan ja estava separada del meu primer matrimoni, vaig decidir que jo volia tornar a viure en parella, però no a qualsevol preu. És a dir, vaig decidir que volia un home amb una sèrie de requisits. Així que vaig agafar paper i llapis i em vaig posar a escriure com havia de ser aquest home. Al principi vaig pensar que faria una petita llista, però vaig acabar omplint tres fulls... Bé, doncs el Gerard va complir cada punt de la meva llista i, no... no us llegiré la llista sencera, hi ha coses íntimes i aquí hi ha nens petits!

Però us faré un resum:

Em caso amb en Gerard perquè és i deixa ser.

Crec que aquest és l'amor autèntic, el que no té por de ser i de deixar ser.

Perquè un amor així sempre dóna ales, mai les talla, sempre anima i potencia l'altre, encoratja i recolza, sense ofegar, sense tancar en una gàbia.

Em caso amb en Gerard perquè es respecte, em respecte i respecta els altres sense jutjar, sempre comprenent, amb paciència i amb acceptació.

Quan veu coses que no li agraden fa introspecció i busca aquella part d'ell que li mostra allò que no li agrada de l'altre.

Em caso amb en Gerard perquè viatge per reduir distàncies entre ell i els altres, per ser una mica més del món i una mica menys d'ell mateix.

Perquè és generós.

Perquè és valent.

Perquè no té "ni trampa ni cartón". No pretén ser res més que el que és i així es mostra.

Perquè és divertit.

Perquè és alegre i inverteix els dies en bon humor.

Perquè és intel·ligent i dóna importància a les coses importants, com ara els amics, el temps lliure, la seva mare, aprendre noves coses, millorar com a persona... a mi...

Perquè em mima i em cuida sense ofegar-me.

Perquè em fa sempre costat sense envair el meu territori.

Perquè m'ajuda sense anul·lar-me.

Perquè m'aconsella sense dir-me què haig de fer.

Perquè em demana consell sense haver-me d'obeir.

Perquè em dóna amor sense condicions.

Perquè m'escolta sense jutjar-me.

Perquè m'acompanya sense empenya'm.

Perquè em tranquil·litza sense solucionar-me tots els problemes.

Perquè em recorda quina és la veritable Itaca.

Perquè no em vol per canviar-me si no per disfrutar-me.

Perquè, deixeu-me repetir, perquè és i deixa ser.

Simplement per això, l'estimo i em caso amb ell.